L'opinió pública a Sabadell ha posat sobre la taula la necessitat d'un canvi de rumb en la política local, especialment pel que fa a la cohesió social i l'habitatge. Un article recent reflecteix la frustració davant la percepció de decadència de la ciutat i la manca de lideratges forts, recordant èpoques passades com la de l'exalcalde Toni Farrés.
Mai no hi haurà un Mamdani a Sabadell. Els egos ho podreixen tot. Ens augmenten tots els impostos, tots. Ens fan creure que arranjant una vorera o plantant quatre arbres en una cantonada ja està tot fet.
El punt de comparació utilitzat és el nou alcalde (sic) de Nova York, Zohran Mamdani, destacant les seves propostes progressistes. Aquestes inclouen l'augment d'impostos de l'1% a les rendes més altes per equilibrar les diferències socials, la gratuïtat del transport públic i l'acceleració de projectes d'habitatge social.
La crítica se centra en la passivitat municipal davant problemes estructurals com l'habitatge assequible, la pobresa i la situació de les persones sense llar. Es qüestiona que l'administració es limiti a “tapar la realitat” amb accions superficials com l'arranjament de voreres, mentre ignora les necessitats bàsiques dels barris com Ca n'Oriac.
