El context d'aquesta mobilització es troba en el Manifiesto de Lausana, difós per Don Juan de Borbón el 19 de març de 1945 des de Suïssa. En aquesta declaració, el pretendent a la corona es desmarcava obertament de la dictadura del general Franco, exigint el retorn a una monarquia constitucional, un gest que va tenir ressò en la premsa internacional.
Esteve Maria Relat Corominas, metge i exalcalde durant la Dictadura de Primo de Rivera, va ser apartat del poder per intrigues falangistes el 1939. Aquesta hostilitat es va manifestar en els funerals anuals, on Relat impedia als edils del consistori franquista asseure's al primer banc de l'església de Sant Fèlix, evidenciant les pèssimes relacions amb el règim local.
“"L'antic alcalde dels anys de la Dictadura havia patit molt. Perseguit i empresonat, en ser alliberat de la presó acusava considerablement, tant en l'aspecte físic com en el moral, les penalitats passades."
Aquestes cerimònies, celebrades el 28 de febrer, data de la mort del monarca, servien com a punt de trobada per a monàrquics de Sabadell i Barcelona. L'organització distribuïa invitacions luxoses, algunes en català, i material propagandístic de qualitat a favor de Juan III, sovint sense peu d'impremta per evitar represàlies, indicant un clima de semi-clandestinitat.
