L'espectacle, estrenat fa quinze anys per Òscar Intente, es basa en la conferència La idea d’Europa que George Steiner va pronunciar a Amsterdam el 2004. La peça explora la gran paradoxa del continent: com Europa, bressol de grans genis musicals, filosòfics i literaris, va ser capaç de generar els pitjors horrors del Segle XX, incloent-hi la matança de 70 milions de persones entre 1914 i 1945.
Aquesta reflexió està profundament marcada per la biografia de Steiner, nascut a França el 1929 de pares vienesos. La família va haver d'abandonar Europa el 1940 per instal·lar-se als Estats Units, fugint de l'antisemitisme creixent. Dels seus companys de classe, només un va sobreviure cinc anys després, una dada que il·lustra el dolor que irradiava de la història.
El canvi de segle no ha curat la ferida original i n’ha obert una de segona, feta de decepció, amb la sensació d’esgotament i fracàs.
La dramatització, que es va representar a Terrassa el 2026, topa amb un públic que veu com els objectius de pau i justícia que van seguir a la postguerra s'han devaluat. Esmenta esdeveniments recents com la repressió de la mobilització democràtica a Espanya el 2017, l'agressió russa a Ucraïna, i l'ús de mètodes de botxins a Gaza, amb la protecció a Netanyahu davant el Tribunal Penal Internacional.
El col·loqui posterior, dinamitzat per Núria Iceta, va mostrar un públic desorientat i ferit, sense eines per fer front a la pèrdua de valors. La manca de cafès, el menyspreu per la formació humanística i la moda de l'odi i la banalitat contribueixen a un desarmament intel·lectual i moral que allunya la societat de la idea d'Europa que encara somiava Steiner abans de morir.
