Antoni Bosch i Cardellach, nascut a Sabadell el 1758, va ser una figura polifacètica: metge, geògraf i cronista. Després d'exercir la medicina a Bràfim, va tornar a la seva ciutat natal el 1787 i va assumir el càrrec de secretari de l'Ajuntament. Allà, el maig de 1791, se li va encarregar la tasca de recopilar i organitzar la documentació històrica dispersa.
La seva feina va ser fonamental per a la creació de l'Arxiu Històric de Sabadell. Va recuperar actes del consell des del segle XV, va seleccionar pergamins i va reunir comunicats oficials en divuit volums. El seu esforç més notable va ser la redacció de la primera història de Sabadell, Memorias de Sabadell antiguo y su término, publicada el 1882.
“"Qui no s’ocupa en les històries i ignora el que va passar poc abans que naixés, sempre es queda nen; doncs l’edat més llarga de l’home, ni tan sols a penes és la infantesa respecte a les set edats del món."
Un altre pioner va ser Josep Salvany i Oller, nascut a Sabadell el 1780. La seva obra, Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell, publicada el 1844, és considerada la primera obra impresa d'història local d'un autor sabadellenc. Aquesta publicació va comptar amb el suport de l'Ajuntament i va ser fruit de la insistència del secretari municipal de l'època.
Posteriorment, figures com l'escriptor i polític Víctor Balaguer també van abordar la història de Sabadell a la seva Guia de Barcelona a Tarrasa, por el ferrocarril (1857), on es descriuen fets rellevants i les instal·lacions industrials de la vila, sent una de les primeres mencions del terme “Manchester Català”. Finalment, Manuel Ribot i Serra, cronista i arxiver-bibliotecari des del 1883, i Marian Burguès, amb la seva obra A Sabadell del meu record, van continuar enriquint el llegat historiogràfic de la ciutat.
