Emma Vilarasau, una de les grans dames del teatre i l’audiovisual català, va ser la protagonista de la darrera entrega de Pla seqüència, el format sense talls de Jordi Basté. Durant un recorregut per Sant Cugat del Vallès, la ciutat on va créixer i on avui hi ha un auditori amb el seu nom, l'artista va obrir-se sobre les seves ferides personals i professionals.

Un dels moments més colpidors va ser la confessió sobre la seva relació amb la imatge corporal, un conflicte que l’ha acompanyat tota la vida. Vilarasau va admetre que encara avui conviu amb els complexos i la pressió d'“estar estupenda als 70”, una exigència que connecta amb el pes que la imatge continua tenint per a les dones en l’ofici.

L'actriu va destacar el paper del teatre com a refugi vital. Va confessar que “Apuntar-me a teatre em salvava d’una adolescència molt difícil”. Els seus inicis al Teatre de la Unió de Sant Cugat i el seu debut al Teatre Lliure amb Món, dimoni i carn van ser crucials per trobar un espai de llibertat i identitat, assegurant que és a l’escenari on se sent més protegida.

Sobre l’edatisme en el sector audiovisual, Vilarasau va lamentar que “No s’entén que els homes i les dones de la meva edat tenen moltes coses a dir”. Tot i això, va celebrar estar preparant un nou paper on interpreta una professional, escapant dels clixés de mare o àvia, i va confirmar que té feina assegurada fins al 2029.