Tot i que la Constitució de 1931 ja reconeixia el sufragi universal, les dones no van poder exercir el dret a vot a Catalunya fins a les eleccions generals de 1933. En aquest context de conquesta de drets, Fidela Renom va emergir com una figura clau dins la coalició d'esquerres formada pel Círcol Republicà Federal, ERC i la Unió Socialista de Catalunya.
“"Has de tenir molta serietat. Que l'Ajuntament no sembli una casa de barrets!"
Un cop al consistori sota l'alcaldia de Magí Marcè Segarra, Renom va centrar els seus esforços en l'Assistència Social. Va destacar la seva gestió a la Clínica de Maternologia, on va professionalitzar el servei amb la contractació de tocòlegs i va sanejar l'administració del centre. També va ser la impulsora de la Diada de la Mare i de les primeres guarderies gratuïtes per a la classe obrera a través de la Lliga Laica Femenina.
La seva trajectòria vital va estar marcada pel compromís amb la justícia social i el laïcisme, formant part de l'entitat L'Emancipació. Després de l'exili a França l'any 1939, va retornar a Catalunya el 1947, mantenint la seva activitat social fins a la seva mort l'11 de setembre de 1987. Actualment, una plaça a Sabadell recorda el seu llegat com a precursora del feminisme institucional.
