Cinquanta anys del míting històric del PSUC a Terrassa

Tres protagonistes recorden l'acte polític al pavelló de l'Sferic que va desafiar el règim franquista.

Imatge genèrica d'un pavelló històric amb un escenari.
IA

Imatge genèrica d'un pavelló històric amb un escenari.

Cinquanta anys després del primer míting del PSUC a Terrassa, tres dels seus protagonistes es van reunir per recordar i reivindicar aquell acte històric al pavelló de l'Sferic, que va aplegar milers de persones i va marcar un pas cap a la llibertat.

Un acte de recordatori i reivindicació ha reunit a Terrassa tres dels protagonistes del històric míting del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) celebrat fa cinquanta anys al pavelló de l'Sferic. Aquest esdeveniment, considerat el primer míting comunista a l'Estat després de la mort de Franco, va ser un desafiament significatiu al règim franquista en descomposició.
Magda Segura, Joan Busquet i Joan Monterde van compartir les seves vivències d'aquell dia, el 29 de maig de 1976. Tot i que altres figures clau com Roc Fuentes no van poder assistir-hi per malaltia i Rafael Zoyo va haver de retornar a Granada, la presència de Domènec Martínez, que aleshores es trobava a la presó, va afegir un valor simbòlic especial a la trobada. L'acte, organitzat pel grup de Memòria Democràtica i el Sindicat de Pensionistes de Comissions Obreres del Vallès Occidental i la Catalunya Central, s'ha celebrat a l'Auditori Municipal i ha establert paral·lelismes amb la situació política actual.
Magda Segura, única dona que va intervenir en aquell míting mig clandestí, mig tolerat, va rememorar la magnitud de l'esdeveniment: "Va ser històric per la quantitat de gent que hi va anar, que no ens ho esperàvem". L'afluència va ser massiva, amb unes 6.000 persones a l'interior del pavelló de l'Sferic i unes 2.000 més a l'exterior, una xifra que va superar totes les expectatives. Segura va destacar que "aquest tipus d’accions va fer que el règim hagués de cedir en part i donar llibertats als partits polítics i els sindicats".
La celebració del míting va requerir una complexa negociació amb el comissari de policia de la Brigada Político-Social, Aníbal Martínez, qui va actuar com a control i garantia per evitar la intervenció dels antidisturbis. Joan Busquet, responsable del comitè local del PSUC, va ser l'intermediari clau en aquestes gestions, apel·lant a la sensibilitat del comissari. Busquet va recordar com va defensar el lema "Socialisme en llibertat", emfatitzant la voluntat de democràcia i no d'un comunisme doctrinari.
Malgrat les disputes internes que més tard escindirien el PSUC, l'esperit de canvi unia diverses sensibilitats. Pau Monterde, arquitecte i futur director de l'Institut del Teatre, va subratllar la percepció col·lectiva d'un procés imparable cap a la democràcia. "No sabíem com, però veiem que tot allò acabaria petant", va afirmar.
Magda Segura també va posar èmfasi en la reivindicació feminista d'aquell míting, reclamant drets i llibertats per a les dones, incloent-hi les sexuals i el dret a l'avortament, temes que aleshores eren tabú. Davant el ressorgiment de l'extrema dreta, Segura va advertir sobre la necessitat de recordar què va suposar la dictadura i desmentir narratives falses sobre aquells temps.
Joan Busquet va contextualitzar el moment actual com una "ressituació dels espais polítics cap a posicions cada vegada més defensives", amb una preocupació generalitzada pel futur i una desconfiança cap als polítics. L'acte va comptar amb la presència de regidors de diversos partits locals i de la diputada dels Comuns al Congrés, Aina Vidal. Com a cloenda, es va anunciar la col·locació d'una placa commemorativa al pavelló de l'Sferic.