La masia que es pot veure a la imatge estava situada en l’actual plaça de Can Bosc de Basea, al barri de Can Jofresa de Terrassa. Va ser enderrocada a finals dels anys seixanta del segle XX per edificar-hi les torres dels pisos de “la carretera de Rubí” o de Can Jofresa. El canvi de nom de la casa pairal i les terres del voltant va ser motivat per la facilitat de pronunciació per a la població immigrant prevista, creant així el nom de Can Jofresa. Aquesta urbanització va permetre crear una ciutat-jardí amb uns 200.000 metres quadrats de zones verdes i lliures.

Segons explica l’historiador Joaquim Verdaguer, la majoria de masies de Terrassa dels segles XV i XVI van ser de nova planta, sorgides de la transformació de nous espais forestals en terres de conreu. El mas de Basea responia a aquestes característiques, amb una distribució arquitectònica pròpia del mas català del segle XVI. Destacava la seva façana amb una finestra gòtica ornamental sobre la porta principal, així com un rellotge de sol.

La família propietària del mas de Basea eren moliners, i disposaven d’un molí prop de la riera del Palau. Aquest molí, construït al segle XIII, va ser derruït l’any 1878 amb la construcció de la carretera de Rubí.