Els anomenats "programes especials de modernització" han estat la resposta del govern espanyol a la pressió dels socis europeus i dels Estats Units per augmentar la inversió en la indústria militar. L'any passat, es van anunciar 16 nous programes, valorats en 10.400 milions d'euros, en un escenari de "bel·ligerància russa, noves amenaces híbrides i replantejament de l'aliança atlàntica".
En aquest marc, empreses com Indra volen establir un "ecosistema industrial" que tingui Catalunya com a referència per captar nous contractes. Recentment, l'empresa va convocar 200 empreses, incloent pimes, universitats i centres de recerca, per presentar la seva proposta. Ja s'han previst acords de col·laboració amb 19 empreses.
“"El repte que tenim és ser l'eix central de la defensa i seguretat, però no ho podem fer sols. Aquest lideratge ha de venir al voltant de tot l'ecosistema. Catalunya és un país innovador, és un país que té indústria, és un país amb talent i sobretot hi ha les persones que ho saben fer. I per tant, dintre de la nostra atracció, Catalunya és un dels llocs més importants per fer-ho."
Aquesta aposta se centra en reforçar les capacitats en tecnologies duals (civil i militar), ciberseguretat, ciberdefensa i l'espai. La Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat un estudi que destaca la "base industrial sòlida" de Catalunya, amb coneixements i capacitats tecnològiques "perfectament transferibles a aplicacions de defensa".
S'estima que unes 800 empreses catalanes podrien participar en aquest negoci, amb la possibilitat de crear fins a 10.000 llocs de treball en els pròxims quatre anys. L'objectiu realista per al 2030 és que prop de 200 empreses ja s'hagin integrat en el sector. Per a això, caldrà accelerar les certificacions i crear consorcis industrials per competir en grans projectes.
Malgrat que històricament Catalunya ha estat al marge dels contractes de l'exèrcit espanyol, hi ha pimes que ja col·laboren indirectament en projectes europeus de defensa a través de grans empreses com Navantia, Airbus o la mateixa Indra. Un exemple és Gutmar, de Sant Cugat del Vallès, que participa en la fabricació d'un vehicle blindat amb ús dual.
Altres empreses, com Ficosa, amb una planta a Viladecavalls, estan creant divisions de defensa per explorar nous mercats. Els sectors amb més oportunitats inclouen l'automoció, l'aeroespacial, la metal·lúrgia, les TIC, la ciberseguretat, la biotecnologia i la química, especialment en enginyeria de precisió, robòtica, sensors i programari crític.
Empreses com Hemav (Castellbisbal) i CATUAV (Moià) en drons, Ackcent o AllPriv en ciberdefensa, i Sateliot o Pangea Aerospace en l'espai, podrien tenir un paper rellevant. També centres tecnològics com Eurecat i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) podrien aportar la seva experiència en R+D.
La digitalització militar i la Intel·ligència Artificial (IA) són àrees clau. Europa busca reduir la dependència tecnològica dels Estats Units, especialment en xips, computació al núvol i programari d'IA. Els conflictes actuals han demostrat la importància de la IA per a la identificació d'objectius i la gestió d'informació en temps real, tot i els dilemes ètics que planteja la seva aplicació en decisions autònomes.
