L'entitat va penjar una pancarta de grans dimensions, 10 metres d'amplada per 7 d'alçada, a l'equipament públic, actualment en desús. Sota el lema ‘Especuladors, fora de Sabadell. Ningú més sense sostre a la nostra ciutat’, la PAH ha volgut posar el focus en la difícil situació del mercat de l'habitatge. Segons les seves dades, a la ciutat es produeixen més de 350 desnonaments anuals, una mitjana de gairebé set setmanals. A més, assenyalen que la meitat del salari familiar es destina al lloguer i l'edat mitjana per accedir al primer habitatge en propietat s'ha elevat fins als 38 anys.
La tria de la caserna com a emplaçament per a la pancarta no és casual. La PAH la descriu com un "símbol de l'abandonament del dret a l'habitatge per part de les institucions i, alhora, de resistència popular per la defensa de la vida". L'edifici havia estat ocupat per una quarantena de persones sense sostre la tardor passada, però va ser desallotjat per l'Ajuntament sota l'argument de risc d'ensorrament.
L'aniversari es va celebrar oficialment aquest dissabte amb una trobada a la plaça del Treball, al barri de Gràcia. L'acte va comptar amb la participació de diversos col·lectius i sindicats vinculats a la lluita per l'habitatge, com els sindicats anticapitalistes CGT i CNT, l'entitat feminista Justa Revolta, el centre social L’Obrera, el casal Can Capablanca i un representant de la Confederació Sindicat d’Habitatge de Catalunya. La jornada es va cloure amb actuacions musicals d'Abril i Remei de Ca la Fresca.
La PAH va néixer durant els pitjors moments de la crisi econòmica derivada de l'esclat de la bombolla immobiliària, quan milers de famílies van perdre els seus habitatges per impagament de les hipoteques, tot i mantenir el deute. Posteriorment, la problemàtica es va traslladar als lloguers. Durant aquests 15 anys, l'entitat ha ofert assessorament a centenars de persones a través d'assemblees setmanals, creant una important xarxa de suport. Han organitzat nombroses accions reivindicatives, incloent tancades a oficines bancàries i dependències de l'administració pública.
Les seves demandes principals inclouen l'increment del parc públic d'habitatge, la millora dels protocols d'atenció social i la oposició al rescat bancari i a l'actuació dels fons especulatius i les multinacionals energètiques. Han actuat com a mediadors entre administracions i entitats financeres per aconseguir lloguers socials, i reivindiquen que la manca de garanties en el dret a l'habitatge aboca moltes famílies a l'ocupació d'immobles.
Cal recordar que l'article 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i adequat, i insta els poders públics a promoure les condicions necessàries i regular l'ús del sòl per evitar l'especulació.
