La renda per càpita a Terrassa es manté per sota de la mitjana catalana

Malgrat un augment significatiu el 2023, els ingressos dels habitants de Terrassa continuen sent inferiors als de la majoria de ciutats del Vallès Occidental.

Monedes d'euro sobre una taula, amb gràfics financers desenfocats al fons, simbolitzant la renda per càpita.
IA

Monedes d'euro sobre una taula, amb gràfics financers desenfocats al fons, simbolitzant la renda per càpita.

La renda per càpita a Terrassa va assolir els 19.895 euros durant el 2023, un increment de més de mil euros respecte a l'any anterior, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Aquesta xifra, tot i representar una millora respecte als 18.718 euros registrats el 2022, situa la ciutat per sota de la mitjana catalana, que se situa en els 20.789 euros. L'informe de l'Idescat revela que Terrassa es troba entre les localitats amb la renda per càpita més baixa dins de les grans ciutats del Vallès Occidental.
En comparació amb Sabadell, l'altra cocapital de la comarca, la renda familiar disponible bruta per habitant a Terrassa és aproximadament 400 euros inferior, ja que Sabadell va registrar 20.303 euros. La diferència s'accentua notablement amb Sant Cugat del Vallès, que va assolir els 30.434 euros, més de 10.000 euros per sobre de Terrassa. L'única excepció en aquesta comparativa és Rubí, amb una renda lleugerament inferior a la de Terrassa, situant-se en els 18.483 euros.
L'estudi també destaca que Alella, al Maresme, és el municipi amb la renda per càpita més elevada de Catalunya, amb 35.425 euros. El segueix de prop Matadepera, al Vallès Occidental, amb 34.766 euros, un augment de 4.000 euros respecte a l'any anterior. Altres municipis amb rendes elevades són Sant Just Desvern (33.256 euros) i Cabrils (31.280 euros). En l'altre extrem, es troben localitats com Salt (13.633 euros), Lloret de Mar (14.009 euros) i Castelló d'Empúries (14.136 euros), amb rendes significativament inferiors a la mitjana del país.
Globalment, la renda per càpita a Catalunya ha experimentat un creixement del 8,5%. Aquest augment ha estat especialment notable en municipis com Alella i Montferrer i Castellbó, amb increments superiors al 30%. Altres localitats com Cabrils, Amer, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l'Heura i Vilanova del Vallès també han registrat progressos significatius, amb un augment del 20%. Només un petit grup de municipis, incloent Cabra del Camp, Quart, Corbera d'Ebre, Navata, Mediona i Mont-ras, han vist disminuir la seva renda.