Aquest projecte internacional té com a objectiu provar i integrar tecnologies que permetin reciclar residus humans, com el CO2 o l'orina, per transformar-los en oxigen, aigua i aliments. La iniciativa s'inspira en la premissa de pel·lícules com Mart, on la supervivència depèn de l'enginy i la capacitat de generar recursos en un entorn hostil.

El sistema ecològic tancat que es desenvolupa busca que les restes generades per la tripulació serveixin per mantenir-se amb vida, un concepte crucial per a missions de llarga distància i durada. A diferència de les missions actuals, com les de l'Estació Espacial Internacional o Artemis, on l'oxigen es transporta i el CO2 s'allibera, la tecnologia MELiSSA aposta per la reutilització completa dels recursos.

La investigació, que ja acumula trenta anys de desenvolupament, se centra en l'ús de plantes i cianobacteris com l'espirulina, capaços de captar el CO2, produir oxigen i servir com a font d'aliment. Aquesta aproximació és fonamental per a la independència de la Terra en viatges de dos o tres anys, especialment en destinacions com Mart, on l'autonomia és vital.

La seguretat és una prioritat en qualsevol disseny espacial, i tots els materials han de passar per estrictes controls per garantir que les condicions de l'espai no alterin cap element. Un experiment per determinar com creix l'espirulina en condicions de radiació i microgravetat està previst per al 2027 a l'Estació Espacial Internacional, fruit d'una col·laboració amb Sener Aeroespacial de Cerdanyola i el Centre Nacional de Microelectrònica.

Més enllà de les aplicacions espacials, la tecnologia MELiSSA també busca sortides terrestres. Ja s'estan explorant usos per a la gestió de CO2 en indústries o per millorar l'eficiència d'edificis. Un exemple d'aplicació pràctica es troba a la seu central de l'ESA a París, on l'orina es converteix en nitrats per adobar plantes i gespa, obrint la porta a sistemes més sostenibles al nostre planeta.