La zona sud del barri de Gràcia de Sabadell, limitada per la via del tren, la Carretera de Barcelona i el Carrer de Sant Sebastià, era un racó amb una personalitat pròpia i una activitat ciutadana dinàmica. Per a molts sabadellencs, l'únic punt de referència conegut d'aquesta àrea era la popular Cal Ral, una de les primeres basses de natació de la ciutat.
Durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX, els habitants de Gràcia Sud gaudien d'una gran autosuficiència, amb dues escoles (la del senyor Buxeda i la del senyor Gabriel Pujol), cinc botigues de queviures, dues lleteries i diversos tallers i indústries. El soroll constant dels telers, especialment de fàbriques com Cal Gregori Germans i Paños Ramos, era l'autèntic signe d'identitat del barri.
Aquest petit districte va ser el lloc d'origen o residència de figures il·lustres. Entre ells, destaquen la gran dama del teatre català Teresa Cunillé i Rovira, l'actriu Núria Candela, l'eminent neuròleg Miquel Aguilar Barberà, i el sindicalista i polític Celestino Sánchez Ramos. En l'àmbit esportiu, el futbolista Oleguer Presas va jugar al CD Lepanto, l'equip del barri, abans de fitxar pel FC Barcelona.
Anar a Cal Ral era una bona idea. Els seus clients, majoritàriament treballadors, tenien per un preu mòdic un quart d’hora d’aigua calenta, sabó i tovalloles, en una època on no tots els habitatges tenien dutxa.
Els punts de trobada social eren els cafès La Bombilla (també conegut com a Bar Montserrat) i el Bar Joventut. Aquest últim va viure un gran èxit el 1959 quan el seu propietari, el Magí, va instal·lar un televisor per veure el primer partit de futbol televisat en directe, un Madrid-Barça, omplint el local fins a vessar i obligant a habilitar el pis de dalt per als clients.
