Aquestes estructures de maó, que durant el segle XIX i part del XX van ser el motor de la indústria tèxtil gràcies a les màquines de vapor, han passat de ser elements funcionals a fites visuals del paisatge urbà. Enginyers com Narcís Nunell i Sala o Arnau Izard i Llonch van ser els responsables de projectar aquestes obres, on l'alçada i el diàmetre responien a complexos càlculs per garantir el tiratge natural del carbó.
Entre les construccions més destacades que encara es conserven, la de Grau SA se situa com la més alta amb 52,47 metres, datada de l'any 1949. Per contra, la més antiga és la del Vapor Codina, que es remunta al 1880. Aquest llegat no només es manté dempeus, sinó que s'ha integrat en la vida cultural mitjançant rutes turístiques i estudis documentats com el de l'historiador Genís Ribé i Monge.
“"Sabadell ha estat sempre una ciutat dinàmica. Els artistes han acceptat el repte d'aplicar la seva creativitat en la transformació de la xemeneia com a element simbòlic."
La vessant més creativa d'aquest patrimoni es va viure amb l'exposició Ara, Sabadell al Casal Pere Quart, on vuitanta artistes van reinterpretar la xemeneia. Noms com Javier Mariscal, que va transformar l'estructura en una palmera, o Alfons Borrell i Fina Miralles, van participar en aquesta mostra que reivindicava la cultura com a eix de la nova identitat de la ciutat.
