El projecte, amb una longitud total de 120 quilòmetres (dels quals 68 seran de nova construcció) i 40 estacions (23 de noves), compta amb una inversió prevista de 5.200 milions d'euros. El calendari més optimista contempla la finalització del nou tren l'any 2041, amb un desplegament per fases que permetrien el funcionament independent dels diferents trams. La primera fase, que connectarà Granollers i Terrassa passant per Sabadell, és l'única amb finançament garantit a través del Pla de Rodalies 2026-2030.

El Govern qualifica les previsions de "realistes" pel que fa al calendari. No obstant això, el finançament de la nova xarxa encara presenta incerteses. Actualment, només estan assegurats els 665 milions d'euros per al tram entre Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell, dins de la fase Granollers-Terrassa. Per cobrir la resta de recursos necessaris, s'han iniciat converses amb l'Estat per explorar noves vies de finançament que es podrien concretar "en els pròxims dies".

El projecte es construirà per trams, permetent la posada en funcionament progressiva. La primera fase connectarà Granollers i Terrassa amb uns 32 quilòmetres i quinze estacions (cinc de noves), amb previsió de finalització el 2034 per al tram Santa Perpètua-Barberà amb Sabadell Nord. Aquesta fase inclou millores a la xarxa existent i una "fase zero" amb nous intercanviadors a Rubí, Sant Cugat i Sabadell.

La segona fase unirà Mataró amb Granollers (Maresme amb Vallès Oriental) l'any 2037, amb 23 km de noves vies i sis estacions, amb una inversió de 1.450 milions d'euros. La tercera fase connectarà Terrassa amb Vilafranca del Penedès el 2040, amb un nou tram entre Terrassa i Martorell i sis estacions, utilitzant el traçat de l'R4 sud a partir de Martorell, amb una inversió de 1.150 milions d'euros. Finalment, la darrera fase (2041) completarà l'anella amb 29 km de vies i sis estacions entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, amb una inversió de 1.400 milions d'euros.

L'objectiu d'aquesta infraestructura és millorar la connexió del transport públic al voltant de Barcelona, trencant el model radial i creant un sistema en xarxa. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, defensa que aquest model proporciona una "mobilitat més completa" i destaca el moment d'inversions a Catalunya. El Govern subratlla la superació d'un "dèficit" històric en inversions ferroviàries que aporten "competitivitat" a les comarques beneficiades. La velocitat punta de la línia orbital serà de 120 km/h, amb una mitjana estimada de 60 km/h, permetent recorreguts com Martorell-Granollers en uns 45 minuts.