Llum als arxius del 23-F amb testimonis de la unitat política a Terrassa

El Govern espanyol desclassifica 153 documents sobre el cop d'estat mentre polítics locals recorden la tensió viscuda al consistori.

Imatge genèrica de micròfons antics en un podi institucional que simbolitza la desclassificació de documents històrics.
IA

Imatge genèrica de micròfons antics en un podi institucional que simbolitza la desclassificació de documents històrics.

El Consell de Ministres ha autoritzat la desclassificació de 153 unitats documentals relatives al cop d'estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb el 45è aniversari d'aquells fets històrics que van marcar la democràcia espanyola.

A partir d'aquest migdia, la ciutadania pot consultar a través del web de la Moncloa un recull d'informes, imatges i transcripcions de converses que fins ara romanien sota secret. Aquesta obertura d'arxius respon a una demanda reiterada de diversos grups al Congrés dels Diputats per actualitzar la Llei de secrets oficials.
Tot i la rellevància política del gest, diversos historiadors i experts posen en dubte que el contingut d'aquests documents aporti dades que canviïn substancialment el relat conegut del 23-F. No obstant això, la mesura permet aprofundir en els detalls d'una jornada marcada per la incertesa.
En l'àmbit local, la memòria d'aquella nit continua viva a Terrassa. Representants polítics que formaven part de l'Ajuntament de Terrassa l'any 1981 recorden l'ambient de desconcert que es va apoderar de la ciutat i de les institucions municipals.

Destaquen la unitat que hi havia entre els representats municipals, malgrat les diferències ideològiques.

Els testimonis locals coincideixen a assenyalar que, davant l'amenaça a les llibertats, els regidors de diferents partits van prioritzar la cohesió institucional per protegir la democràcia des de la proximitat del consistori egarenc.