Montcada i Reixac: Obres de soterrament de l'R2 avancen amb reptes i nous projectes
Dos anys després de l'inici, els treballs per soterrar les vies de l'R2 a Montcada i Reixac mantenen el calendari, malgrat les afectacions en la vida diària i la mobilitat local.
Per Núria Font Casas
••4 min de lectura
IA
Imatge genèrica d'unes obres de gran envergadura en un entorn urbà.
Les obres de soterrament de les vies de l'R2 a Montcada i Reixac compleixen dos anys amb un balanç positiu en l'execució, tot i generar preocupació per les afectacions en la mobilitat i el comerç local.
El macroprojecte per fer subterrànies les vies de l'R2 al seu pas per Montcada i Reixac, previst per a un total de set anys, ha arribat al seu segon aniversari amb un progrés favorable. L'alcalde Bartolomé Egea ha destacat que els treballs avancen segons el calendari establert, malgrat un 'ensurt' a principis de 2025 amb l'aparició d'esquerdes en tres edificis de Can Sant Joan, que va requerir una aturada temporal per implementar noves tècniques de perforació i aprofundiment.
La convivència amb les obres, però, no és senzilla per als residents. La mobilitat al municipi, ja complexa per la presència de vies, autopistes i rius, s'ha vist agreujada per talls de carrers, soroll, pols i el trànsit de camions de grans dimensions. Egea ha expressat la seva inquietud per les dificultats de desplaçament, els problemes d'aparcament i l'impacte negatiu en el comerç local i els centres educatius propers a les zones d'actuació.
Paral·lelament, s'estan projectant millores significatives a les estacions de tren. L'estació de Terra Nostra ja ha estat renovada i és accessible. A Montcada-Bifurcació, a Can Sant Joan, s'ha completat la primera fase amb la nova platja de vies i s'ha adjudicat la construcció d'un nou edifici per set milions d'euros. Les obres a l'estació de Montcada-Ripollet (R3) ja estan en marxa, mentre que la remodelació de Montcada-Manresa es troba en fase d'estudi a causa de la seva complexa accessibilitat. L'estació de Montcada Centre, de l'R2, serà soterrada i 'molt moderna'.
“
"El que no té sentit és que una autopista que passa de punta a punta per la ciutat no tingui ni entrada ni sortida. Pel tema industrial, pels polígons que tenim, seria molt important fer-ho per desviar el trànsit. Nosaltres ho hem demanat a la consellera i està en estudi."
En l'àmbit de les infraestructures viàries, l'Ajuntament de Montcada i Reixac ha sol·licitat la instal·lació de pantalles acústiques i la creació d'un nou enllaç a la C-33. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ja va anunciar al febrer que la Generalitat i el consistori treballen en els estudis previs per a l'enllaç. La cap de l'oposició i portaveu d'En Comú Podem, Laura Campos, ha subratllat la urgència de les pantalles, afirmant que el soroll de la C-33 és una 'tortura diària' per als barris adjacents, especialment des de l'alliberament dels peatges de l'AP-7.
Pel que fa a serveis socials, el govern local (format per PSC, Vivim i PP) ha iniciat els tràmits per construir una residència i centre de dia amb 120 places de residència, 30 de centre de dia i 36 habitatges dotacionals. La licitació per a la construcció i explotació es va aprovar a finals de 2025. La regidora de Serveis Socials, Estela Valdivia, va defensar el projecte com una 'necessitat' davant el 16% de la població major de 65 anys. L'oposició, representada per ERC i Comuns, ha expressat dubtes sobre la viabilitat de la concertació de places per part de la Generalitat, tot i que Valdivia ha assegurat el compromís de la consellera de Drets Socials per garantir places públiques.
“
"Ens podríem trobar amb un centre 100% privat perquè ningú ens pot assegurar que la Generalitat acabi concertant places en el futur servei."
Una altra iniciativa recent és la creació d'una sisena llar d'infants al barri de Mas Duran, una proposta que ha rebut el suport unànime de totes les forces polítiques. Finalment, el pressupost de 2026 ha estat aprovat només amb els vots de l'equip de govern, que el considera 'legal, responsable, prudent, realista i profundament social'. L'oposició, però, ha criticat la 'falta de rigor' i la 'fragilitat' dels comptes, que depenen d'ingressos volàtils i no mostren un 'projecte clar de ciutat a mitjà i llarg termini'.