El bàsquet del Sant Nicolau s'ha consolidat com un referent a Sabadell i la comarca del Vallès Occidental. Actualment, el primer equip competeix a la SuperCopa, la màxima categoria catalana, sent el club sabadellenc més proper al bàsquet d'àmbit estatal. Aquest èxit és fruit d'una llarga trajectòria i de la dedicació d'una figura clau en la creació i consolidació de l'estructura competitiva i formativa de l'entitat.
L'any 1973, la direcció de l'escola va decidir impulsar seccions esportives com a activitats extraescolars. En aquell moment, la persona encarregada ja comptava amb experiència en el món de l'esport, havent estat jugador d'handbol i també atleta i entrenador. Va començar la seva tasca amb unes instal·lacions molt bàsiques, que distaven molt de les actuals.
“"Quan vaig entrar al pati per primera vegada, vaig veure cinc o sis pins i una pista de bàsquet de 24 per 14. No tenia res a veure amb les instal·lacions actuals."
L'activitat va créixer progressivament, amb la col·laboració activa de molts pares vinculats al món del bàsquet, que van ajudar a consolidar el projecte. La facilitat per enfocar-ho cap al bàsquet, sumada a la influència dels pares, va ser determinant. El boca-orella va permetre que ràpidament s'incorporés un gran nombre d'infants. L'any 1984, el projecte es va constituir formalment com a club esportiu, un pas definitiu per assegurar la continuïtat d'una iniciativa iniciada una dècada abans.
Un dels grans èxits de la seva gestió va ser l'impuls de les obres de les instal·lacions del carrer de Jardí, on actualment es troba el pavelló Màgic Lau. La seva perseverança va ser clau per convèncer la junta directiva de la necessitat de construir un pavelló esportiu, en lloc d'una sala polivalent, un fet que va considerar un gran assoliment per a l'entitat.
“"Tenir un pavelló esportiu soterrat a cent metres de la Rambla és una cosa important. A més, per espai, no es podia fer una pista de futbol sala i això també va afavorir la consolidació del bàsquet."
Va continuar vinculat al club com a professor fins al 1998 i com a figura central de l'esport del 'Lau' fins al 2005, després d'haver format part de la junta de l'escola i de presidir el club en la seva última etapa. Després de més de trenta anys de dedicació, va decidir deixar pas a les noves generacions, tot i que no descarta tornar a freqüentar les instal·lacions quan els seus nets comencin a jugar a bàsquet, considerant-ho part del "cicle de la vida".
