El Consistori considera que la proposta actual del PLATER no incorpora prou coneixement a escala local i presenta errors en la zonificació de Rubí. L'objectiu del pla és determinar els terrenys aptes per a la implantació d'energies renovables per avançar en la descarbonització. Actualment, Rubí és cinquena ciutat catalana en potència fotovoltaica d’autoconsum instal·lada, amb 22,40 MW i 1.559 instal·lacions.
L'Ajuntament reclama que el pla es reiniciï amb la participació dels municipis i que es prioritzi la implantació d'energies renovables sobre cobertes, espais artificialitzats i sòls degradats, en detriment de grans instal·lacions en sòl no urbanitzable. Es critica que el procés de participació ha estat curt i amb disponibilitat tardana d'informació.
Un dels principals arguments és que el PLATER no ha tingut en compte la Modificació del Pla General d’Ordenació de Rubí, que busca compatibilitzar la transició energètica amb la preservació del medi ambient i el patrimoni. Aquesta eina urbanística ja estableix que les bateries no puguin ocupar sòl no urbanitzable.
El Consistori també qüestiona el càlcul del potencial fotovoltaic assignat a Rubí. Mentre el PLATER estima 91,7 MW sobre edificis, un estudi municipal el situa en 248 MW, una capacitat que permetria assolir els objectius sense augmentar la pressió sobre el sòl no urbanitzable.
Es reclama una millor protecció dels espais d’alt valor paisatgístic, identitari i ambiental, com el corredor biològic de la Serra de l’Oleguera i Can Riquer, o espais com Can Xercavins o Can Ramoneda. També es demana excloure de les àrees aptes zones afectades per cursos fluvials, espais inundables i elements del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Rubí.
Finalment, l'Ajuntament proposa que els projectes en sòl no artificialitzat incorporin mesures compensatòries per als municipis afectats, com la cessió d'energia a entitats públiques o comunitats energètiques, o la creació d'una taxa municipal per finançar actuacions de renovables sobre cobertes.
