El debat sobre la conservació de la identitat local ha posat el focus en la necessitat de transcendir els símbols estàtics. Actualment, existeix el risc que el testimoni de la generació que va aixecar els barris i va treballar a les fàbriques desaparegui sense haver estat degudament documentat per les institucions o el teixit associatiu de Sabadell.

Mentre altres municipis com la Ràpita preparen el desè aniversari del projecte Orígens per al 2026, o localitats com Batea i Tortosa impulsen treballs de memòria oral a les escoles, a la cocapital vallesana s'alerta d'una certa desídia. L'objectiu d'aquestes iniciatives externes és que els més joves comprenguin la forma de vida dels seus avantpassats.

L'àmbit educatiu esdevé una peça clau en aquesta estratègia. Eines com el programa Ciutat i Escola són vistes com a mecanismes que cal potenciar per fomentar el sentiment de pertinença. La manca d'activitats obligatòries sobre història local podria estar dificultant que els estudiants identifiquin el significat de les xemeneies que encara poblen el paisatge urbà.

La recuperació de tradicions, com s'ha fet amb l'artesania de l'espart a Àguilas, serveix d'exemple de com el passat pot esdevenir un actiu cultural i turístic. En el cas sabadellenc, el deute pendent se centra en les cosidores i els treballadors que van integrar-se en una ciutat en plena transformació durant el segle passat.