Sabadell és la tercera ciutat de Catalunya amb més persones sense llar

Un nou informe del Síndic de Greuges xifra en 428 els ciutadans que malviuen al carrer o en infrahabitatges a la cocapital vallesana.

Imatge genèrica d'un carrer buit a la nit amb un banc sota un fanal, simbolitzant la solitud urbana.
IA

Imatge genèrica d'un carrer buit a la nit amb un banc sota un fanal, simbolitzant la solitud urbana.

El Síndic de Greuges de Catalunya ha publicat una nova plataforma de dades que situa Sabadell com el tercer municipi català amb més incidència del sensellarisme, amb un total de 428 persones afectades.

La nova eina digital, impulsada per la Sindicatura, neix amb la voluntat de radiografiar el fenomen a tot el territori per facilitar la presa de decisions de les administracions. Segons l'estudi, basat en enquestes a 81 municipis de més de 20.000 habitants, la ciutat vallesana només és superada en xifres absolutes per Barcelona, amb 2.117 persones, i Badalona, que en registra 629.
A Sabadell, la realitat del sensellarisme s'ha fet visible en punts com els voltants de la biblioteca Vapor Badia, la biblioteca de Ponent o la plaça d'Espanya. El recompte inclou tant les persones que dormen directament al ras com aquelles que sobreviuen en naus industrials, vehicles o altres tipus d'infrahabitatges, una problemàtica que entitats veïnals fa mesos que denuncien per la seva creixent complexitat.
Pel que fa al perfil demogràfic a nivell nacional, el 86% dels afectats són homes i la franja d'edat més comuna se situa entre els 41 i els 50 anys. A més, les dades revelen l'existència de 429 assentaments a tot Catalunya, on resideixen unes 2.502 persones, principalment concentrades a l'àrea metropolitana.
L'objectiu final d'aquesta base de dades territorialitzada és servir de suport a la Taula Institucional per a l'Abordatge del Sensellarisme. Aquest organisme, format pel Govern i entitats del tercer sector, busca articular una resposta estructural i coordinada per garantir una governança compartida davant d'aquesta emergència social.