La recerca a l'Arxiu Històric de Sabadell ha tret a la llum un total de 1.535 casos judicials en només quatre dècades. Segons les dades recollides, la violència era una constant que afectava tots els estrats socials, des de pagesos i teixidors fins a membres de l'església. Entre els delictes més comuns figuren les punyalades per disputes menors, com el cas de Joan Marc, conegut com 'Grasset', que va agredir un veí per haver-li robat dues nous al carrer de Gràcia l'any 1604.
“"Ens hem d'imaginar els camins rals com línies de la Renfe, llocs de pas constants on els bandolers assaltaven carretes."
L'estudi destaca que l'honor era un valor sagrat i qualsevol insult podia desencadenar una tragèdia. Paraules com 'bagassa', 'bruixa' o 'gavatx' sovint acabaven en denúncies o agressions físiques. A més, la societat de l'època exercia una violència estructural severa contra les dones, que sovint patien agressions grupals o domèstiques sense cap protecció legal, perdent fins i tot el seu cognom en favor del marit.
El context econòmic de crisi, la inflació provocada per l'arribada d'or d'Amèrica i una petita glaciació climàtica van crear un entorn explosiu. Aquestes tensions es resolien sovint a la plaça Major, on les execucions públiques servien d'escarment. Els condemnats eren penjats o decapitats just davant d'on avui es troba la zona de restauració del Passeig.
