El professor de la Columbia University i assessor de governs, Sala i Martín, va iniciar la seva ponència al Trade Center, organitzada per l'Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, subratllant que, a llarg termini, només perduren la tecnologia i les idees, no els esdeveniments geopolítics o les pandèmies. Va argumentar que l'economia actual es basa en invencions de fa un segle, com la televisió o els avions.
L'economista va aplicar aquesta visió a la revolució de la intel·ligència artificial (IA), assenyalant que, tot i que les idees científiques són europees, els grans talents treballen a Nord-amèrica. Va citar l'exemple d'Oriol Vinyals, català i vicepresident de recerca en IA a Google, preguntant-se per què no és a Sabadell o Sant Cugat.
“"Europa té un excés de regulació. I això no ho dic jo perquè sigui un ultraliberal salvatge, ja ho diu Mario Draghi, socialdemòcrata i expresident del Banc Central Europeu."
Sala i Martín va explicar que aquesta fugida de talent no és un fet aïllat, sinó un fenomen sistemàtic que afecta sectors com la medicina, citant el cas de Valentí Fuster, director d’un dels hospitals més importants del món, el Mount Sinai de Nova York. Va comparar la situació amb el futbol, on s'accepten desigualtats salarials per retenir els millors, cosa que no passa en recerca o sanitat.
“"Que una persona marxi no és un problema. El problema és quan esdevé un fenomen sistemàtic. Llavors ens hem de preguntar què estem fent malament."
Va concloure que la responsabilitat d'aquesta situació recau en les prioritats de la societat, no només en els polítics. Finalment, va aconsellar als joves professionals que marxin si cal, com a mesura de pressió per forçar un canvi en les normes del país, ja que un cardiòleg d'urgències de la sanitat pública catalana cobra només 17 euros l'hora.
“"Quan el país vegi que la gent bona ha marxat, aleshores reaccionarà i canviarà les normes."
