El consistori ha decidit implementar mecanismes més estrictes per garantir que el padró reflecteixi la realitat demogràfica de la ciutat. Entre les novetats destaca l'obligatorietat que els majors de 16 anys facin el tràmit de forma presencial o se sotmetin a una verificació posterior. A més, s'ha posat en marxa un sistema informàtic dissenyat per alertar sobre la sobreocupació d'habitatges mitjançant la cèdula d'habitabilitat.
“"Volem tolerància zero amb empadronaments fraudulents. El padró de la ciutat ha de representar la realitat, perquè darrere hi ha uns serveis i possibles ajuts."
Aquesta ofensiva contra el frau no és un fet aïllat, ja que durant el primer any i mig de l'actual mandat s'han donat de baixa unes 4.000 persones que constaven com a residents sense viure realment al municipi. El tinent d'alcalde, Jordi Puigneró, ha assenyalat que aquestes mesures busquen eliminar la percepció que és senzill vulnerar el sistema i evitar així un possible efecte crida.
La problemàtica ha traspassat l'àmbit local i ha arribat al Congrés dels Diputats. El govern municipal, que gestiona una ciutat de 98.708 habitants, confia que es promoguin canvis legislatius a nivell estatal per dotar els ajuntaments de més eines de control. Altres localitats del Vallès Occidental, com Sentmenat, també han començat a aplicar plans similars per verificar la veracitat de les dades residencials.
