La proposta busca reconèixer la trajectòria de dues mestres que van tenir un paper destacat en la història educativa del municipi. El regidor de Via Pública, Albert Bonàs, va explicar que la construcció de nous edificis residencials va motivar la revisió de la denominació del passatge de Ramon Piró. La substitució del nom no respon a una voluntat d’exclusió, sinó a una reordenació de l’espai simbòlic del nucli antic per aconseguir una representació més equilibrada de dones i homes al nomenclàtor.
La incorporació dels noms de Carme Cosialls i Montserrat Guinart al nomenclàtor vol contribuir a preservar la memòria històrica local i posar en valor la tasca de les mestres que van defensar una escola pública digna. El regidor va agrair la col·laboració de la Regidoria de Cultura, el Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) i especialment a la família de Carme Cosialls, present a la sala de plens.
Montserrat Guinart Capellades va ser una mestra compromesa amb la dignificació de l’escola pública en una època de greus mancances materials. El 1927, durant la dictadura de Primo de Rivera, va expressar públicament el seu malestar perquè el consistori prioritzava la construcció d’un nou escorxador per davant de les necessitats de les escoles públiques. Les seves paraules van tenir repercussió i van comportar que hagués d’adreçar una carta de disculpa al consistori. La seva intervenció s'emmarca en un període de transformació educativa que va culminar amb la construcció de la nova Agrupació Escolar el 1931.
Carme Cosialls Pérez, nascuda a Osca el 1909 i morta a Santa Perpètua el 1996, va estudiar Magisteri a Lleida, obtenint el premi a la millor alumna. Es va incorporar com a mestra el 1935 i el 1955 va ser nomenada directora del centre. Va defensar l’ensenyament públic i la coeducació, jubilant-se el 1975 després de gairebé quatre dècades dedicades a l’educació. Antics alumnes la recorden amb afecte per la seva manera d’ensenyar i el tracte proper amb els infants.
