El règim sancionador de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Terrassa s'alinea amb el d'altres municipis de la segona corona metropolitana com Sabadell, Rubí, Granollers o Vilanova. L'ordenança municipal, que va entrar en vigor el 9 de desembre de l'any passat, preveia sancions per als vehicles que no complissin amb els requisits ambientals. No obstant això, en els primers vuit mesos d'aplicació, només s'han registrat 19 denúncies.
Aquest baix ritme sancionador es preveu que es mantingui com a mínim fins al 2029, data prevista per a la revisió del projecte tècnic de la ZBE. Una de les principals raons d'aquesta situació són les nombroses exempcions contemplades per als residents dins de la zona delimitada. L'ordenança permet autoritzacions temporals d'accés, circulació i estacionament per a vehicles sense etiqueta ambiental si els seus titulars estan empadronats a la ZBE, disposen d'autoritzacions permanents per a zones de vianants o tenen plaça d'aparcament dins d'aquesta àrea.
Les ciutats de la segona corona metropolitana, com Terrassa, han trobat una via legal per eximir de sancions, pràcticament de manera indefinida, els veïns que acreditin el seu padró dins la superfície afectada per la ZBE. Tot i que la normativa pot ser imprecisa, aquests ajuntaments s'asseguren no haver de sancionar els residents almenys fins al 2029.
L'Ajuntament de Terrassa indica que el règim sancionador es va activar a finals del 2025, tot i que les primeres denúncies es van començar a emetre un mes abans. Això va ser degut al fet que cap vehicle havia superat el límit anual de 24 accessos autoritzats. A més, la implementació de la ZBE va patir suspensions temporals arran de la crisi de Rodalies.
