La història industrial de Terrassa té un testimoni icònic a la plaça de l'Assemblea de Catalunya, al barri de La Maurina: la xemeneia de la bòbila Almirall. Amb una alçada de 63,25 metres (sense comptar el parallamps) i 217 graons en espiral, aquesta estructura va ser inaugurada fa exactament 70 anys, el 18 de juliol de 1956. El Llibre Guinness dels Rècords la considera la xemeneia amb escala més alta del món encara en peu.
L'encàrrec va ser de l'empresari terrassenc Francesc Almirall, fundador de la bòbila Almirall, una fàbrica de totxos de terrissa que necessitava evacuar els gasos de la combustió de les 10 tones diàries de carbó. La xemeneia està construïda amb totxos aplantillats, mentre que la seva escala de caragol és de ciment armat.
La construcció va requerir la feina de cinc homes: un mestre d'obres, dos paletes i dos peons. El projecte va ser dirigit per Marià Massana Ribas, format a l'Escola Industrial de Terrassa. Segons un article de la seva germana, Rosa M. Massana, Massana va aprendre l'ofici de paleta sota la direcció de Ramon Pagès, responsable d'altres edificis industrials a la ciutat.
Acompanyant Massana hi havia el paleta capatàs José Fauquet Cons, conegut per la seva nul·la por a les altures, i el veterà paleta Lucas Pérez Molina, que va aprendre l'ofici a Almeria abans de traslladar-se a Terrassa. Els ajudants van ser Paulino Carbajal García i Francisco "Curro" Gálvez Quesada, aquest últim va morir tràgicament atropellat per un tren a Sabadell el 1960.
Rosa M. Massana va ser la impulsora de la candidatura de la xemeneia al Guinness, motivada per un comentari al Diario de Terrassa sobre constructors anònims. Va recopilar informació tècnica i històrica, adonant-se de la "singular estructura" de la xemeneia, que tot i no ser la més alta del món, tenia una escala de caragol única. El 1990 va presentar la sol·licitud, rebent la confirmació l'any 1991.
La xemeneia s'ha convertit en una peça "molt entranyable" per a molts terrassencs, especialment per als veïns de La Maurina, representant un llegat industrial i un reconeixement a la feina dels seus constructors.
