La Secció Femenina de la Falange Española, fundada el juny de 1934 a Madrid per estudiants liderades per Pilar Primo de Rivera, va veure créixer la seva influència durant la Guerra Civil i es va consolidar com un organisme d'adoctrinament i control femení amb el decret del 27 de desembre de 1939, establint el Servicio Social, una mena de servei militar per a dones.
A Sabadell, els orígens del partit feixista es remunten als contactes entre Luys Santa Marina, cap de la Falange de Barcelona, i Magdalena Coret Planas, qui esdevindria la principal dirigent local. Després de la insurrecció del 18 de juliol de 1936, Santa Marina, empresonat a Sabadell, va captar Coret per organitzar una xarxa d'espionatge franquista des de la presó. Coret va ser nomenada cap de la Falange femenina i masculina de la ciutat i la seva comarca.
Al final de la guerra, les activitats es van intensificar amb la recaptació de fons i informació per al Socorro Blanco, que operava com a cinquena columna franquista. El Servei d'Intel·ligència Militar (SIM) republicà va detenir 95 sabadellencs acusats de treballar per al Socorro Blanco, incloent-hi Magda Coret. El judici posterior va dictar 56 condemnes a mort, que no es van executar pel final de la guerra.
La primera seu de la Secció Femenina a Sabadell es va ubicar en locals confiscats a La Rambla. La investigació d'Àngels Ferràndiz suggereix dificultats per establir el volum real d'afiliació, però s'estimen 1.448 noies al Vallès l'octubre de 1940. L'organització enquadrava noies des dels 7 anys a través del Frente de Juventudes.
La cerimònia d'iniciació anual, celebrada el 15 d'octubre, marcava la transició de les joves a la Secció Femenina, amb actes solemnes i discursos de Pilar Primo de Rivera. El nucli dirigent a Sabadell va estar encapçalat per Magda Coret, qui mantenia relació amb les jerarquies falangistes i va rebre visites de Pilar Primo de Rivera.
La Secció Femenina va controlar regidories com Divulgació, Premsa i Propaganda, i Educació Física, ampliant posteriorment competències en Cultura, Treball i Joventut. A nivells inferiors, van destacar figures com Montserrat Buxeda Brujas i Maria Forrellad Solà.
El Servicio Social, obligatori per a dones entre 17 i 35 anys durant sis mesos, va tenir un gran impacte social. Es realitzava en institucions benèfiques i socials de Sabadell. El certificat era requisit per treballar o obtenir documentació oficial, amb exempcions limitades.
L'Auxilio Social, creat al principi de la Guerra Civil, va oferir ajuda humanitària i alimentària a la població. Després de la guerra, va tenir un paper crucial a Sabadell, i finalment es va integrar com a departament de la Secció Femenina. Les seves activitats de recaptació de fons, com les 'postulaciones', eren una forma de control social.
Sota la direcció de Magda Coret, la Secció Femenina va col·laborar amb dirigents nazis i feixistes. Sabadell va rebre delegacions de les Joventuts Hitlerianes i del partit nazi, amb intercanvis de retrats del Führer i imposició d'insígnies d'honor a Coret i Montserrat Sampere. L'alcalde Josep Maria Marcet va rebre diverses delegacions.
La Y de plata, màxima condecoració de la Secció Femenina, va ser atorgada a Magda Coret l'octubre de 1943. La celebració de l'Aniversari de la Liberació, el 27 de gener, era un acte destacat, especialment el 1942 amb la visita de Franco a Sabadell.
Amb la derrota nazi, la dictadura franquista va intentar esborrar la simbologia feixista. Magda Coret es va retirar de l'escena política local per casar-se i traslladar-se a Madrid. La Secció Femenina va perdre poder i influència fins a la seva dissolució el 1977, davant del creixent rebuig a l'ideari patriarcal.
