Un cas contra la Sareb a Sabadell anirà a judici el 2026 per un deute milionari

Dues veïnes de més de 70 anys reclamen la inexigibilitat d'un deute de tres milions d'euros que consideren aliè.

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre una taula en un jutjat.
IA

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre una taula en un jutjat.

El cas que enfronta dues veïnes de Sabadell amb la Sareb, coneguda com el 'banc dolent', arribarà a judici el 30 de novembre de 2026 després de no aconseguir un acord previ als jutjats de la ciutat.

Les demandants, ambdues de més de 70 anys, exigeixen que es declari inexigible un deute que supera els tres milions d'euros per cap, i que, segons la seva versió, mai van sol·licitar ni rebre. La controvèrsia s'origina en una operació immobiliària de principis dels anys 2000, quan van cedir els seus habitatges en una permuta amb una promotora a canvi de nous pisos al carrer del Forn, a Sabadell.
Aquests immobles, però, van ser finalment lliurats amb una hipoteca vinculada a un préstec milionari que la promotora havia demanat per a la construcció. Amb la fallida de la promotora, el deute va acabar en mans de la Sareb. Malgrat això, les afectades disposen d'un document que garantia que els pisos s'entregarien sense càrregues hipotecàries. Ara, més de dues dècades després, l'entitat reclama el deute a les propietàries.

"La Sareb ha dit públicament als mitjans de comunicació que hi havia voluntat d'acord, però en la vista prèvia ho van desestimar completament. Anem directament a judici."

l'advocat de les afectades
Segons el lletrat, el punt central és clar: el deute existeix, però no pot recaure sobre les veïnes, ja que mai van rebre el préstec. Es tracta d'un deute aliè que s'ha traslladat de manera injusta. També es retreu el llarg temps transcorregut des de l'origen del conflicte, considerant-ho un retard deslleial.
El cas, que es resoldrà als Jutjats de Sabadell, té el seu origen en la fallida d'una promotora immobiliària que havia rebut un crèdit superior als sis milions d'euros per edificar els nous habitatges. L'advocat de les veïnes sosté que van signar documents hipotecaris sense l'assessorament adequat i en un context de confiança, sent induïdes a signar sense comprendre l'abast real de les càrregues.
La demanda presentada busca que es respecti l'acord de permuta original i que es reconegui el dret de les afectades a mantenir els seus habitatges sense la càrrega del deute. El jutjat ja ha ordenat una anotació preventiva al Registre de la Propietat per advertir de la possible nul·litat d'una eventual subhasta, en un litigi que podria establir un precedent en situacions similars.