L'obra, titulada Secretos de una opa feroz, explora com el Banc Sabadell va aprofitar les deficiències de la legislació sobre ofertes públiques d'adquisició (OPA) per resistir l'intent d'absorció. Segons l'autora, l'entitat va saber trobar els punts febles de la normativa per frustrar l'operació.
Entre les revelacions del llibre, s'esmenta la intenció d'un inversor mexicà, que va dimitir com a conseller dominical el novembre passat, de vendre la seva participació del 3,86% en el Banc Sabadell mitjançant una col·locació accelerada a la borsa. Aquest inversor va ser l'únic membre del consell d'administració que va donar suport a l'operació del BBVA en el seu moment.
“"És lògic que se'n desfaci un cop cobrat el dividend extraordinari per la venda de TSB. Les plusvàlues que tindrà seran enormes perquè va comprar gran part dels títols quan costaven al voltant d'1 euro i ara el Sabadell cotitza per sobre dels 3."
El llibre també detalla les negociacions que el president del Banc Sabadell va mantenir amb accionistes d'Unicaja i Abanca per explorar fusions alternatives a l'OPA del BBVA. Mentre que amb Unicaja no hi va haver reciprocitat, amb l'entitat gallega es va avançar significativament, tot i que finalment l'operació no es va concretar per dubtes sobre el suport dels accionistes.
L'autora considera
“"molt probable que en dos o tres anys el president del Sabadell torni a intentar una fusió amistosa amb algun d'aquests dos bancs"
i que a curt termini el banc buscarà un soci estratègic com a accionista, com és el cas de Zurich. A més, no descarta que un banc estranger pugui adquirir el Sabadell, ja que l'entitat ha hagut de reduir la seva mida per sobreviure a l'OPA.
Pel que fa a la llei d'opes, Lander la qualifica de
“"confusa"
especialment en aspectes com el càlcul del preu equitatiu en segones operacions. Tot i que es va plantejar una revisió de la normativa, l'autora veu
“"complicat"
que es produeixi a curt termini donada l'actual aritmètica parlamentària.
El llibre subratlla la importància de la política en les disputes empresarials i destaca el paper del president del Banc Sabadell, un banquer amb una llarga trajectòria i disset fusions a l'esquena, que
“"sap moure's bé en els cercles de poder, entre altes elits econòmiques catalanes i teixir complicitats. Per això va guanyar."
Finalment, l'obra també aborda la sortida de l'anterior conseller delegat del Banc Sabadell, la importància del qual va ser
“"capital"
en el desenllaç de l'OPA. La periodista suggereix que la seva marxa es deu al
“"desgast brutal"
viscut i a les seves aspiracions de presidir el banc, un objectiu que podria haver vist més llunyà del que esperava.
