Un terç dels nous residents a municipis catalans són estrangers

Catalunya va registrar 282.739 canvis de municipi el 2024, amb un notable increment de la població estrangera en aquests moviments interns.

Imatge genèrica de moviment de població sobre un mapa de Catalunya.
IA

Imatge genèrica de moviment de població sobre un mapa de Catalunya.

Durant el 2024, un total de 282.739 persones van modificar la seva residència municipal a Catalunya, una xifra que inclou un terç de població estrangera i que representa un augment significatiu respecte a l'any anterior.

Les dades recents de l'Idescat mostren que el nombre de persones que van canviar de municipi a Catalunya durant el 2024 va ascendir a 282.739, superant en 8.597 els moviments registrats l'any precedent. Aquests trasllats interns van tenir lloc majoritàriament entre comarques diferents, constituint més de la meitat del total.
Un aspecte destacat d'aquesta dinàmica demogràfica és el perfil dels individus que es van traslladar: gairebé un terç d'ells corresponia a població estrangera. Aquesta dada subratlla la rellevància de la immigració en els patrons de mobilitat interna de la regió.
Pel que fa al saldo migratori intern, que mesura la diferència entre les arribades i les sortides de població cap a o des d'altres municipis catalans, diverses localitats van registrar xifres positives. Terrassa va encapçalar la llista amb un saldo de 1.470 persones, seguida per Vilanova i la Geltrú (691), Badalona (601), Sabadell (554), Cunit (452) i Sant Joan Despí (412).
En contrast, grans ciutats com Barcelona van experimentar els saldos migratoris interns més negatius, amb una pèrdua de 15.221 residents. Altres municipis amb saldos negatius significatius van ser l'Hospitalet (-1.759), Sant Cugat (-824) i Tarragona (-568).