Agustí Pannon i Mascort, el primer farmacèutic de Rubí, autoritzat el 1826

Un document de l'Arxiu del Museu de Rubí revela l'autorització atorgada a Madrid per obrir la botica pública el 1827.

Un document antic amb segells i cal·ligrafia, sobre una taula de fusta, simbolitzant una autorització històrica.

Un document antic amb segells i cal·ligrafia, sobre una taula de fusta, simbolitzant una autorització històrica.

El jove de 26 anys Agustí Pannon i Mascort, natural de Palafrugell, va rebre l'autorització de la Real Junta Superior Gobernativa de Farmacia a Madrid el 5 de juliol de 1826 per exercir i obrir la primera farmàcia pública a Rubí.

L'autorització, conservada a l'Arxiu del Museu de Rubí, detalla que Pannon havia completat els seus estudis a la Facultat de Farmàcia i havia aprovat totes les matèries teòriques i pràctiques. Com a requisit de l'època, sota el regnat absolutista de Ferran VII, va haver de prestar jurament de “defender el Misterio de la Purísimi Concepción de la Virgen María nuestra Señora” i “ser fiel al Rey N. S.”.

Exercir lliurement la Farmàcia i totes les coses que hi són pertinents i establir Botica pública en qualsevol de les Ciutats, Viles i llocs dels dominis de S. M.

La part més rellevant del document de 1826 era la que li atorgava el dret a practicar la professió sense restriccions. Aquesta llicència va permetre la fundació de la farmàcia del carrer de Xercavins (actualment tancada) l'any 1827 com a “botica pública”.
En aquell període, anterior a l'arribada al poder de la reina Isabel II i la vigència del lliure comerç, era l'Ajuntament de Rubí qui atorgava les llicències o arrendaments dels establiments locals, com ara forns o hostals. Gràcies a l'èxit del negoci, Agustí Pannon va poder comprar l'edifici sencer on estava situada la farmàcia el 1860. L'establiment passaria posteriorment a mans del seu gendre, Gabriel Gener.
Comparteix: