La situació, que ja s'ha repetit en diverses ocasions, afecta especialment a persones vulnerables que necessiten un transport adaptat. Segons el testimoni de Xavier Gros, la seva tieta, de 91 anys, va haver d'esperar més de set hores una ambulància per tornar al seu domicili després de ser donada d'alta de l'Hospital Parc Taulí o del CAP de Sant Fèlix de Sabadell.
Durant aquestes prolongades esperes, els pacients, un cop donats d'alta, són ubicats en sales apartades on no reben cap mena d'atenció, ni alimentació, ni aigua, ni supervisió mèdica. Aquesta manca d'assistència pot provocar ansietat, malestar i un empitjorament significatiu del seu estat de salut, tal com va experimentar la familiar del denunciant.
“"Durant l'espera, com que els pacients ja han estat donats d'alta, romanen en sales apartades de l'hospital sense cap mena d'atenció. No reben menjar, ni aigua, ni supervisió mèdica, i això pot generar ansietat, plors i un empitjorament evident del seu estat de salut."
El dia dels fets, Xavier Gros va coincidir amb altres dues famílies que es trobaven en la mateixa situació, totes elles amb esperes superiors a les set hores. Paradoxalment, a l'exterior de l'hospital, es podien observar fins a sis ambulàncies estacionades, presumiblement a l'espera de serveis d'emergència.
El lector expressa la seva convicció que aquestes llargues demores en el servei de transport amb ambulància són una problemàtica recurrent en molts hospitals públics i subratlla la necessitat urgent de revisar l'organització d'aquest servei per evitar que pacients vulnerables hagin de passar per situacions tan precàries.
