La situació de l'habitatge a la capital del Vallès Occidental ha transcendit la mera estadística, afectant joves que no poden emancipar-se i famílies que destinen gairebé la meitat del seu sou al lloguer. El símptoma més cruel d'aquesta problemàtica és l'increment de persones sense llar, que dormen al carrer o en vehicles, fins i tot mentre mantenen una feina.
Aquesta realitat es presenta com el resultat d'un model aplicat durant dècades de governs d'esquerres a Sabadell, Catalunya i Espanya, basat en la intervenció, la prohibició i el càstig al propietari. Això ha portat a una disminució de l'oferta de pisos de lloguer i a una por generalitzada entre els propietaris, que retiren habitatges del mercat.
La problemàtica s'agreuja amb l'ocupació il·legal, que s'ha convertit en un factor d'erosió de la convivència en barris com Can Puiggener, Ca n’Oriac, Torre-romeu o Campoamor, on els veïns denuncien edificis ocupats i enganxaments il·legals de subministraments.
L’habitatge no s’arregla amb més intervenció, sinó amb més oferta i més seguretat jurídica.
Davant d'aquest escenari, el Partit Popular proposa un canvi de rumb basat en el Pla d’Habitatge d'Alberto Núñez Feijóo. Aquest pla se centra a mobilitzar sòl públic per construir habitatge assequible, facilitar llicències, rehabilitar pisos buits, reduir impostos com l'IVA del primer habitatge i garantir una llei antiocupació que protegeixi els propietaris.
L'objectiu principal del PP és iniciar la construcció d'un milió d'habitatges durant la pròxima legislatura, buscant oferir solucions reals i tangibles davant del que consideren “plans infinits” i “propaganda”.
