La neurocientífica Lisa Feldman Barrett, autora de La vida secreta del cervell, planteja una idea que canvia la forma d'entendre les emocions: no són reaccions automàtiques al que ens passa, sinó prediccions que el cervell construeix a partir d'experiències anteriors. Quan hi ha un trauma, aquestes prediccions queden ancorades en el perill, i el cervell continua anticipant amenaça fins i tot quan la situació real ja no ho és.
Això explica per què moltes persones senten ansietat, bloqueig o repeteixen el mateix patró una i altra vegada sense trobar una raó clara: no és falta de voluntat, sinó un cervell que continua funcionant amb prediccions desactualitzades. Per això, entendre l'origen d'aquestes reaccions és el primer pas per poder canviar-les, i aquest canvi no sempre arriba només parlant del que ha passat.
Si el cervell va aprendre el perill a través de l'experiència, també necessita una experiència diferent per desaprendre'l, no només una explicació. A EmocionArt, a Terrassa, aquesta entesa guia l'acompanyament amb diferents eines: l'IFS (Internal Family Systems), que ajuda a comprendre i sanar les parts internes en conflicte; l'EMDR, que permet processar experiències traumàtiques a través d'estimulació bilateral; i el Somatic Experiencing, que treballa el trauma des del cos, no només des del pensament. Cada persona necessita alguna cosa diferent, i per això l'enfocament s'adapta cas per cas en lloc d'aplicar sempre la mateixa fórmula.
No es tracta deReview el passat una i altra vegada, sinó de donar al cervell noves prediccions amb què treballar: unes vegades a través de l'experiència real, i altres aprenent a predir d'una altra manera el que està per venir. Aquest és, en el fons, l'objectiu de qualsevol procés d'acompanyament en trauma: no esborrar el viscut, sinó deixar d'anticipar-lo com si el perill seguís aquí.
