En un ambient distès, membres com Alberto Ríos i Andrés Blanes, de 64 i 71 anys respectivament, exploren repertoris que van des de Bob Dylan fins a Atahualpa Yupanqui, passant per temes de Robe Iniesta. Malgrat les seves preferències musicals diverses —Ríos és “més de rock and roll” i Blanes “més de flamenc”—, tots dos comparteixen l'objectiu de “generar vincles” a través de la música.
La Banda Cromàtica, que va començar fa gairebé quatre anys, congrega setmanalment una vintena de persones. Les trobades, que tenen lloc els dilluns, dimarts, dijous i divendres de 18 a 20 hores, s'organitzen per nivells: els dilluns i divendres són per a iniciació, mentre que els dimarts i dijous estan dedicats a nivells més avançats. Aquesta estructura permet un aprenentatge seriós però sense pressions, adaptant-se al ritme de vida dels participants.
“"Vam decidir dir-nos Banda Cromàtica com a forma de diferenciació. Un de nosaltres anava a l’Escola Cromàtica i ens va agradar el nom. Sonava bé, era neutral..."
Miguel Ángel Minguillón, un dels impulsors del projecte, va aprendre a tocar la guitarra als 66 anys, complint un desig de joventut. Després de jubilar-se i rebre una guitarra com a regal, va conèixer Juan Pérez, de 72 anys, qui ja impartia classes. Junts van iniciar aquesta aventura, on l'intercanvi de coneixements és fonamental. Minguillón, que ara té 70 anys, es dedica principalment a ensenyar els principis bàsics als principiants, com la col·locació de les mans i els acords fonamentals.
“"Aquesta activitat és com una tercera joventut. És molt positiva per exercitar la ment, per a l’àmbit cognitiu. T’obliga a estudiar a casa, a repassar acords i melodies."
Els participants destaquen els beneficis de la pràctica musical per a la ment i el benestar general. Alberto Ríos, que porta 20 anys tocant la guitarra de forma autodidacta, subratlla que l'activitat és “com una tercera joventut” i una excel·lent manera d'exercitar la ment, allunyant-se de les pantalles i fomentant l'estudi constant.
