La Comissió per la Sanitat Pública convoca una marxa per exigir el nou CUAP-CAP a Terrassa

L'entitat denuncia que, tres anys després dels compromisos, la ciutat encara no disposa de les noves infraestructures sanitàries promeses.

Imatge genèrica d'una protesta ciutadana amb pancartes sobre la sanitat pública i l'atenció primària.
IA

Imatge genèrica d'una protesta ciutadana amb pancartes sobre la sanitat pública i l'atenció primària.

La Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública a Terrassa ha convocat una manifestació per al pròxim dissabte 21 de febrer per exigir la construcció immediata del nou CUAP-CAP i altres millores a la ciutat.

La convocatòria es realitza després de tres anys d'espera des dels compromisos adquirits en el Pla de Salut, sense que s'hagin materialitzat projectes clau. La marxa començarà a les 11:00 hores i recorrerà la zona entre el carrer de Pau Marsal i la carretera de Montcada, lloc on s’hauria d’ubicar el nou centre d’urgències i atenció primària.

"A Terrassa, després de 3 anys de compromisos amb un Pla de Salut, encara no tenim el CUAP-CAP, ni el CAP Nord, ni l’ampliació del CAP Sud, ni el desdoblament de Cap Rambla. Ja n’hi ha prou. Ens hi va la vida."

Representants de la Comissió · Portaveus
Aquesta mobilització a Terrassa forma part d’una onada de protestes al Vallès Occidental. Altres municipis com Olesa de Montserrat, Rubí i Viladecavalls també han organitzat concentracions durant el mes de febrer. Totes aquestes accions culminaran amb una concentració unitària prevista per a l’11 d’abril, de nou a Terrassa.
Més enllà de les demandes locals, la Comissió exigeix millores generals en la sanitat pública catalana, incloent-hi un augment del pressupost, amb la petició que el 25% es destini a l’atenció primària. També reclamen visites al metge de família en menys de 48 hores i la reducció de les llistes d’espera per a proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques.
Finalment, l’entitat posa èmfasi en la necessitat d’unes urgències dignes, sense col·lapse, on “els passadissos no siguin espais assistencials”. També demanen revertir la precarietat de recursos humans i equipaments en l’atenció infantojuvenil i d’adults amb problemes de salut mental, i millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris, argumentant que “la vocació no justifica l’explotació”.