L’Observatori del Consell Comarcal ha presentat una nova edició del seu informe anual sobre la població del Vallès Occidental. L'estudi analitza l'evolució demogràfica recent, les característiques i els principals factors de creixement de la comarca. Els resultats indiquen que el Vallès Occidental continua guanyant habitants, si bé a un ritme inferior al del conjunt de Catalunya, en un context marcat per l'envelliment, la disminució de la fecunditat i l'impacte creixent de les migracions.
A data de 1 de gener de 2025, la comarca comptava amb 970.228 habitants, un increment de 10.195 persones respecte a l'any anterior, cosa que suposa un creixement de l'1,1%. Aquesta taxa és lleugerament inferior a la mitjana catalana, que va créixer un 1,4%. En els últims cinc anys, el ritme de creixement del Vallès Occidental també s'ha mantingut per sota del del conjunt del país.
La distribució territorial de la població mostra una forta concentració als municipis més grans. Terrassa i Sabadell acaparen el 47,1% de la població comarcal. Si s'hi sumen Sant Cugat del Vallès, Rubí i Cerdanyola del Vallès, els cinc municipis més poblats concentren prop del 72% dels residents. La comarca també presenta grans diferències de densitat i estructura urbana entre municipis fortament urbanitzats i altres de menor dimensió.
L'informe constata un procés progressiu d'envelliment demogràfic. La població de 65 anys i més representa el 18,3% del total, mentre que el 66,1% es troba en edats actives i el 15,6% té menys de 16 anys. Malgrat aquesta tendència, el Vallès Occidental manté una estructura relativament més jove que el conjunt català, amb un índex d'envelliment de 117,2 persones grans per cada 100 menors de 16 anys, per sota del valor de Catalunya (136,9).
Les migracions tenen un paper destacat en la transformació demogràfica. L'any 2025, una de cada tres persones residents ha nascut fora de Catalunya (14,6% d'altres comunitats autònomes i 19,1% de l'estranger). El pes de la població nascuda a l'estranger, tot i créixer, se situa per sota de la mitjana catalana (25,1%) i del Barcelonès (34,1%), sent similar al del Maresme o el Baix Llobregat.
Pel que fa a la nacionalitat, hi ha 128.586 persones estrangeres (13,3% del total). El col·lectiu més nombrós prové d'Amèrica del Sud (30,3%), seguit de l'Àfrica (26,6%). També hi ha residents de països de la Unió Europea (15,7%) i d'altres països europeus (5,8%), així com d'Amèrica del Nord i Central (10,6%) i d'Àsia i Oceania (11%).
Les migracions són el principal motor del creixement demogràfic comarcal. El creixement natural va registrar un saldo negatiu de 622 persones el 2024 (6.399 naixements i 7.021 defuncions). En canvi, el saldo migratori va ser clarament positiu, amb un guany net de 10.501 persones durant el mateix any.
