En el seu darrer discurs institucional, Ribell va fer una anàlisi crítica del clima polític actual, assenyalant una espiral d'individualisme, capitalisme desmesurat, rearmament i decisions judicials polititzades, que menystenen els valors col·lectius. Va defensar que la política ha de reflectir la decència del poble i la llibertat de perseguir somnis personals i col·lectius.
“"Hem de començar de nou amb la confrontació amb l'Estat per allò que és nostre i ens pertoca, i pel que vam decidir plegats."
Mònica Ribell va explicar que la seva decisió de deixar el càrrec no implica abandonar la política, sinó passar a l'activisme, un dels dos eixos fonamentals de la política catalana, juntament amb els municipis. Va destacar la importància dels ajuntaments com a elements clau per a la comprensió de la realitat quotidiana i la millora de la convivència.
Finalment, l'exregidora va posar èmfasi en la necessitat d'articular un país que il·lusioni, insistint en polítiques industrials i comercials que preservin la classe mitjana i l'autònom. També va reclamar la construcció de nous eixos de mobilitat que enllacin la Catalunya interior sense dependre de Barcelona, i enfortir el potencial econòmic dels Vallesos.
