Garriga, en la conferència organitzada per la Comissió 31 de maig dins del cicle “50 anys a l’ombra del franquisme”, va advertir de la “desinformació” existent sobre l'agitació política i social viscuda a la comarca entre 1970 i 1975. Va enumerar la diversitat d'organitzacions que articulaven l'oposició, des de la Joventut Agrícola Rural Catòlica fins a grups emparats per parròquies i entitats com l'Agrupació Sardanista i Òmnium Cultural.
A aquesta xarxa social s'hi afegia la militància política i sindical, amb presència de formacions com el PSAN, el Moviment Socialista de Catalunya, el PSUC i Comissions Obreres. L'historiador va descriure aquest quinquenni com “els anys en què vam viure perillosament”, marcat per una repressió contundent de l'Estat, amb l'actuació constant de la Guàrdia Civil, la policia i la Brigada d’Informació, que va provocar nombroses detencions.
“"Va quedar ofegada, bàsicament, per voluntat d’alguns dels partits polítics més forts. En el seu si vam aprendre a fer política."
Garriga va subratllar la “gran connexió amb Granollers” de la comissió preparatòria de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, destacant la presència de Salvador Casanova i Joan Camps en el seu secretariat permanent. L'oposició va assolir moments de màxima tensió amb dues manifestacions clau: la de l'11 de novembre de 1973 (40 detinguts) i la del 24 de maig de 1975 (88 detinguts).
