Montmeló se suma a la commemoració del 15 d'octubre, Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i les Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista. L'acte busca retre homenatge a les persones que van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic i la repressió posterior, recuperant la memòria democràtica del municipi.
La commemoració recorda amb noms i cognoms els montmelonins que van perdre la vida, van ser empresonats o van patir processos de repressió. Diversos veïns van morir als fronts de guerra, com Jaume Ramón Guash (front de Catalunya, 1938), Bartomeu Guash Castells (front d’Extremadura, 1939), Ramón Roure Fontcuberta (front d’Aragó, 1937), Marcel·lí Simó Puig (front del Nord, 1937), Marcel·li Serracarbassa Fontcuberta (front de Catalunya, 1939), Josep Vila Carreres (front de Catalunya, 1939), Francesc Monclús Arbonès (front de Catalunya, 1938), Albert Sans López (front de l’Ebre, 1938), Celestí Collell Aguilar (front de Catalunya, 1939), Antoni Molins Fontcuberta (front d’Aragó, 1937) i Isidre Vendrell Fanés (presó-hospital del carrer Tallers, Barcelona, 1939).
La violència també va afectar la rereguarda. Persones vinculades a Montmeló van ser víctimes de la violència exercida per comitès antifeixistes. Entre elles es troben mossèn Josep Maria Martí Esteve, detingut i afusellat a Montcada i Reixac, i Fèlix Riera Molins, natural de Montmeló resident a Santa Maria de Palautordera, també afusellat. A més, Marià Feliu Sayol va morir en el bombardeig de Mollet el 1939, evidenciant l'impacte de la guerra en la població civil.
La repressió franquista va continuar després de la guerra. Es calcula que almenys 97 montmelonins van estar presos en camps de concentració, batallons de treballadors o presons entre 1939 i 1946. Trenta-quatre persones, 32 homes i 2 dones, van ser jutjades en procediments sumaríssims. Entre ells, Martí Iglesias Palau i Joan Brunat Escona, nascuts a Montmeló, van ser afusellats al Camp de la Bota el 1939. Brunat Escona havia estat alcalde de Parets el 1936.
Aquest record busca preservar la memòria col·lectiva, reconèixer el patiment de les famílies i transmetre a les noves generacions el coneixement d'aquest període històric. Posar noms i cognoms a les víctimes manté viu el seu record.
