La xerrada, titulada Pompeu Fabra: de l’exili al decés, va oferir un recorregut detallat per la trajectòria del mestre, subratllant la seva fidelitat inalterable a la llengua catalana malgrat la repressió política i cultural. El ponent va destacar moments clau de la dimensió humana i intel·lectual de Fabra, com el seu rebuig a integrar-se a la Reial Acadèmia Espanyola i la seva sortida forçada de Catalunya el gener de 1939.
Mir i Parache va ressaltar el trajecte de Fabra cap a França, amb estades documentades a diversos indrets de l’Empordà i al Mas Perxés d’Agullana. Aquestes circumstàncies, incloent la possibilitat de travessar la frontera amb passaport, van ser determinants per allunyar-lo dels camps de concentració. Després d’anys de precarietat, el lingüista es va establir a Montpeller i, finalment, a Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord.
“"Pompeu Fabra va treballar fins al mateix dia de la seva mort."
Durant la seva estada a Prada de Conflent, Fabra va continuar amb una intensa activitat intel·lectual i pedagògica fins al final dels seus dies, el desembre de 1948. La conferència va mostrar documents inèdits que il·lustraven la seva tasca, com el gest simbòlic de fer testament en català a Andorra, la seva producció manuscrita i la divulgació lingüística a través de les Converses filològiques i del curs de català per correspondència.
