La Llei de Barris és una política central del projecte de Salvador Illa, amb l'objectiu d'invertir 1.000 milions d'euros en cinc anys per recuperar més d'un centenar de zones degradades a Catalunya, com el barri del Culubret a Figueres o Cerdanyola a Mataró.
La decisió d'augmentar els fons en 35 milions es deu a l'elevada demanda, ja que 83 municipis van optar a la subvenció, una xifra quatre vegades superior a la capacitat inicial de 200 milions. Aquesta ampliació permetrà que la subvenció arribi a una vintena de localitats que presentaven projectes “molt potents”, segons fonts de l'Executiu.
L'objectiu d'aquesta injecció de recursos és millorar les condicions físiques, ambientals i socials en zones que pateixen un deteriorament que repercuteix en les vides dels seus veïns.
La Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, liderada per Sílvia Paneque, i el comissionat de barris, dirigit per Carles Martí, han gestionat la selecció aplicant criteris d'equilibri territorial i indicadors de vulnerabilitat. Els ajuntaments no seleccionats podran presentar-se a la segona tanda, prevista per al 2026.
El Govern es compromet a garantir els recursos necessaris per a la continuïtat del projecte, fins i tot si no s'aconsegueixen aprovar nous pressupostos per al 2026. Aquesta política és vista pel president Illa com una eina clau per frenar l'ascens de l'extrema dreta, reforçant el sentiment de pertinença i les expectatives de progrés als barris més vulnerables.
