En un context de forta tensió en el mercat del lloguer, la Ley 12/2023, coneguda com la Ley por el Derecho a la Vivienda, ha introduït canvis rellevants per garantir una major estabilitat residencial. Aquesta normativa reforça la protecció dels llogaters i estableix quins són els seus drets en el mercat de l'arrendament.
Una de les modificacions més destacades és l’obligació de prorrogar els contractes de lloguer. La Ley 12/2023 modifica la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU), establint que si el contracte té una durada inferior a cinc anys (o set anys si l’arrendador és una persona jurídica), es prorroga automàticament per períodes anuals fins a assolir aquesta durada mínima.
La llei estableix que, en els contractes amb una durada igual o superior als terminis mínims, si cap de les parts comunica la seva voluntat de no renovar, el contracte es prorrogarà automàticament fins a tres anys més.
Aquesta mesura implica que el llogater té dret a continuar vivint a l’habitatge durant aquest període mínim, sempre que estigui al corrent dels pagaments i compleixi les condicions contractuals. Pel que fa a la comunicació de no renovació, el propietari ha de notificar-ho amb una antelació mínima de quatre mesos, i el llogater amb dos mesos.
Si el propietari al·lega la necessitat de no renovar, per exemple, per fer obres que impedeixin l’ús normal de l’habitatge, haurà d’acreditar degudament les causes i detallar l’abast de les reformes, la seva durada estimada i com afectaran la vida quotidiana del llogater. Aquesta legislació reforça la posició dels llogaters, oferint-los més estabilitat i seguretat jurídica.
