Exempció fiscal per a majors de 65 anys en la donació de l'habitatge habitual

La normativa de l'IRPF permet als donants evitar la tributació del guany patrimonial, però no elimina l'Impost de Successions.

Representació genèrica d'un contracte o document legal sobre una taula, simbolitzant una transacció immobiliària familiar.
IA

Representació genèrica d'un contracte o document legal sobre una taula, simbolitzant una transacció immobiliària familiar.

La Llei de l'IRPF estableix una exempció fiscal crucial per als contribuents majors de 65 anys que decideixen transmetre el seu habitatge habitual, ja sigui per venda o donació, evitant així tributar pel guany patrimonial generat.

La transmissió d’un immoble dins l’àmbit familiar, sovint de pares a fills, genera importants dubtes fiscals, especialment quan el valor del bé ha augmentat amb el pas dels anys. Aquesta operació, en condicions normals, implica una alteració patrimonial que ha de tributar a la declaració de la renda.
No obstant això, l’article 33.4.b) de la Llei de l’IRPF preveu un tractament específic per als contribuents que hagin complert els 65 anys. Aquesta excepció permet que la possible guany patrimonial derivada de la transmissió de l’habitatge habitual quedi exempta de tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Aquesta exempció no distingeix entre transmissions oneroses i lucratives, de manera que s’aplica tant a la venda com a la donació de l'habitatge habitual.

Perquè el benefici fiscal sigui aplicable, és imprescindible que l’immoble tingui la consideració d’habitatge habitual. El Reglament de l’IRPF exigeix que hagi estat la residència del contribuent durant un termini continuat d’almenys tres anys, o que hagués tingut aquesta condició en qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de la transmissió.
La Direcció General de Tributs (DGT) subratlla que aquesta exempció només afecta l’IRPF del donant. Els fills o beneficiaris que reben l’habitatge hauran de liquidar l’Impost sobre Successions i Donacions, regulat per la normativa autonòmica, i la plusvàlua municipal davant l’ajuntament corresponent.