La tradició del sorteig del Gordo fomenta la creença en senyals d'atzar, on la terminació del dècim es converteix en un talismà personal. Aquest impuls es manté malgrat que la probabilitat matemàtica de guanyar sigui idèntica per a qualsevol número, independentment de la seva xifra final.
Al final, comprem terminacions més per sensació que per probabilitat, que és idèntica en qualsevol dècim.
La xifra final més buscada en aquest imaginari col·lectiu és el 5. Aquesta terminació ha estat la del Gordo unes 32 vegades al llarg de la història del sorteig, consolidant-se com una “llegenda estadística” que agrada a aquells que creuen en la repetició de la història.
Altres terminacions populars que semblen tenir un “pacte silenciós amb el bombo” són el 4 i el 6, ambdues amb unes 27 aparicions cadascuna. Aquesta preferència alimenta, naturalment, la superstició contrària: evitar els dècims acabats en 1 i 2, ja que han sortit menys vegades en la història del sorteig.
