Segons l'Informe Europeu sobre Drogues del 2025, la marihuana és la substància il·legal més consumida a la Unió Europea, amb Catalunya convertida en l'epicentre de la seva producció i distribució. Aquesta proliferació ha comportat la implantació d'organitzacions internacionals de narcotràfic, principalment d'Albània i Moldàvia, i un augment de la violència entre clans, incloent-hi enfrontaments i tinença il·legal d'armes.

L'advocat penalista Emilio Zegrí assenyala que les penes per tràfic de drogues considerades 'toves' a Espanya (entre un i tres anys) són significativament més baixes que a la majoria de països europeus, com França (fins a 30 anys amb agreujants) o Portugal (fins a 12 anys). Aquesta “mètrica penal lleu” permet sovint als acusats obtenir condemnes inferiors als dos anys, evitant l'ingrés a presó si no tenen antecedents.

Aquesta laxitud penal s'estén a delictes associats, com la defraudació de fluid elèctric (castigada amb multa a Espanya, però amb fins a cinc anys de presó a Alemanya) i l'ocupació d'immobles o naus. La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, defensa una modificació legislativa “urgent” per agilitzar el desallotjament d'immobles ocupats per a finalitats delictives.

Només durant el 2024, els Mossos d’Esquadra van decomissar 542.000 plantes de marihuana a Catalunya. Malgrat aquest volum, dels 2.000 arrestats per cultiu i tràfic, només el 10% va ingressar a presó provisional, una xifra que es redueix encara més després dels recursos presentats.