L'empordanès, fill de l'alcalde republicà de Bellcaire d’Empordà, va ser una figura singular que va combinar la feina d'arrossaire amb la de comerciant a Figueres, on va fundar el popular restaurant Sancho Panza. Va morir just abans de fer els 106 anys i va ser acomiadat a la seva localitat natal.
Gifre va ser cridat a files a les acaballes de la Guerra Civil com a part de la Lleva del Biberó. Després de combatre al front, va patir la retirada i va ser confinat als camps de concentració de Sant Cebrià i Argelers. Va protagonitzar dues fugides, inclosa una del camp de La Carbonera a Figueres, abans de complir sis anys entre guerra i servei militar obligatori.
“"Encara ens deu cèntims, perquè no les pagava. Pel fet de veure’l i parlar-hi, ja estàvem contents."
Un cop establert a Figueres amb la seva esposa, Pepita Barceló Perich, van obrir la botiga Gifre Barceló, aprofitant l'auge del turisme. Entre els seus clients més cèlebres hi havia el pintor Salvador Dalí, que s'aturava a comprar postals, tot i que, segons recordava Gifre, no sempre les pagava.
A principis dels anys seixanta, la parella va iniciar la seva aventura en la restauració, culminant amb l'obertura del restaurant Sancho Panza l'any 1963, un establiment que es va convertir en un referent a la ciutat de Figueres.
