L'objectiu és que aquests materials, actualment bloquejats als pantans, arribin als cursos baixos dels rius i contribueixin a la recuperació dels sorrals. Aquesta iniciativa s'inspira en proves pilot realitzades al riu Ebre.
Una de les fórmules proposades consisteix a generar crescudes artificials mitjançant l'obertura de comportes dels embassaments, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. L'ACA ja disposava d'una partida pressupostària per a la gestió de sediments, però la sequera va impedir la seva execució. El projecte s'abordarà en el pròxim cicle de planificació, amb un pressupost ampliat.
Mònica Bardina, cap del departament de planificació i restauració del medi de l'ACA, explica que la idea és incorporar el pressupost no invertit i dedicar-hi més esforços. Anys enrere, es va realitzar un petit experiment per comprovar la viabilitat de traslladar sediments des de la cua de l'embassament fins a la presa per mobilitzar-los.
Per dur a terme aquesta operació, es requereixen dues condicions: que es realitzi en un període de pluges per no perdre aigua dolça, i que hi hagi sediments concentrats a prop de la presa, cosa que no sempre succeeix, ja que sovint es troben a la cua de l'embassament.
Albert Rovira, tècnic de l'ACA, assenyala que una possibilitat és desembassar per sota una vegada a l'any, tot i que la incertesa respecte a les pluges a la Mediterrània limita aquesta opció. Aquest sistema s'ha provat amb èxit als embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix a l'Ebre, tot i que el trasllat de sediments encara és limitat.
Les conques internes de Catalunya també pateixen l'absència de sediments, que són necessaris per mantenir l'equilibri entre el riu i el mar. Tot i que els grans embassaments com Sau o Susqueda retenen menys sediments per la seva ubicació als trams alts dels rius, l'ACA prepara projectes per als embassaments del Foix i el Gaià, situats als trams finals.
A més de les crescudes controlades, es preveu retirar petites preses i assuts obsolets que interrompen el trànsit natural de sorres. Aquesta actuació implica un canvi de mentalitat, considerant els sediments com a part del riu i no com a residus. La retirada de barreres també millora el pas de peixos i el funcionament de l'ecosistema.
