La cambra catalana ha donat llum verda a una normativa que busca posar fi a la presència d'aquest material cancerigen, considerat una "pandèmia silenciosa" per especialistes com el doctor Josep Tarrés. La llei integra la reparació dels afectats, la prevenció de nous casos i l'eliminació progressiva de l'amiant, un material vinculat a més de 100.000 morts anuals a nivell mundial segons l'OMS.
La iniciativa legislativa, que va començar a gestar-se durant la presidència de Pere Aragonès, preveu la creació d'un cens català d'amiant i estableix sancions de fins a 100.000 euros per als propietaris que incompleixin les ordres de retirada. La llei va superar el debat a la totalitat el març del 2025 sense esmenes de retorn.
“"Per impulsar aquesta llei caldran recursos econòmics molt importants"
Des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, una de les entitats impulsores, es reclama una inversió decidida per retirar les prop de tres milions de tones d'amiant repartides per Catalunya. El portaveu de la comissió contra l'amiant, Joan Maria Soler, insisteix en la necessitat de recursos per garantir una retirada "en condicions segures".
El deteriorament del material fa que la població estigui cada cop més exposada. El doctor Tarrés alerta que "tota la població hi està exposada" i que l'amiant contaminant és ara "tot" i no només "focus localitzats". Moltes edificacions antigues encara contenen aquest material que ha superat la seva vida útil, alliberant partícules perilloses.
Els extreballadors de la planta de Macosa-Alstom a Barcelona van ser pioners en la denúncia col·lectiva. Una quarantena d'ells han mort per haver respirat amiant, utilitzat com a "mascareta" a la fàbrica malgrat que l'OMS el va declarar cancerigen el 1977 i no es va prohibir a Espanya fins al 2002. El 2017 van recollir més de 10.000 signatures que ara cristal·litzen en aquesta llei, tot i que lamenten el "caríssim" preu pagat en vides humanes.
